Pregunto a la meva àvia per la seva àvia.

La Josefa Rovira és la meva rebesàvia, mai l'he arribat a coneixer. Vivia a Artés, al Bages, on treballava de pagesa. Tenia un marit que es deia Antonio Masó el qual va conèixer des de ben petita. Van tenir dotze fills, alguns més grans i altres de més petits, la meva àvia vivia lluny de la seva àvia, i no es veien mai. Ella no té cap r.ecord, no es coneixien gaire, i a més era època de guerra i cada familia estava a casa seva. A mi m'he hagués agredat coneixer-la, perquè la meva àvia deia que era bona persona...

A manera de preludi

Avui, la meva àvia ha fet 75 anys. Ella sempre ens diu que no vol cap festa ni regañs, diu que no li agrada complir anys perquè es fa gram i ella no vol. Així que, quan vam arribar a Sant Hilari Sacalm vam dinar, i en cap moment és va sentir res de ''feliçitats'', ''té el regal''. És veia contenta.

Va passar una estona, estàvem tots avorrits, mirant la televisió, jugant a cartes... per poc a algú se li va espacapar: felicitats!
Com cada cop de sermana, vam anar a encarregar pollastere per sopar i ella com sempre, després és va posar a llegir.

El dia següent va ser un dia normal, cap veí molestava, i la primera, en llevar-se va ser ella... Després de dinar, li vaig preguntar que m'expliqui com havien estat els seus 75 anys de vida.