Hola de nou!

He estat 2 anys sense pujar cap més entrada perquè he estat ocuopada, i us vull dir que tinc una nova conta de bloger en el cual penjo applicacions per a móbil. Si voleu veure més entreu a: http://isabelinfo4t.blogspot.com.es/

He estado 2 años sin subir ninguna entrada porque he estado ocupada, y os quiero decir que tengo una nueva cuenta de bloger en la cual subo aplicaciones para el movil. Si lo quereis ver entrad en: http://isabelinfo4t.blogspot.com.es/

HISTÒRIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

L'amor dels meus avis, Pepita i Francesc, va ser quan es van conèixer a Maçanet de la Selva, a la Festa Major del poble. L'avi era el germà més petit dels seus altres germans, i era l'únic que no tenia xicota, i així es va enamorar de la meva àvia, ja que mai no li havia agradat cap noia del seu poble.
Ella no s'hi va fixar, va ser ell, que li va agradar, s'hi va fixar. Va anar fins on era ella. S'hi va apropar i es van anar coneixent. Era una mica tímida, ja que estava amb les seves cosines i no sabien qui era.
Va ser una nit d'agost, amb bastanta calor, el primer dia que es van parlar, Van estar una estona callats, quan en Francesc va començar a parlar que li agradaria ser sabater, que aniria a Sant Hilari Sacalm i així el seu oncle li ensenyaria l'ofici ( i així estaria més aprop d'ella i la veuria més sovint.) 

PREGUNTO A LA MEVA ÀVIA PER LA SEVA MARE.

La Fina va néixer a Manresa, el 1895. Ella era ben senzilla i normal. Era bastant baixeta, d'un un metre seixanta, els ulls marrons (com tota la meva família) i el cabell blanc com la neu.
Els pares de la meva besàvia Fina es deien Ramon i Maria. Tenia quatre germans. La meva àvia se l'estimava molt, perquè tota la vida havien viscut juntes, a la mateixa casa i la meva mare, també. 
El dia que va morir es van entristir molt. La meva mare era petita i no s'ho esperava, que de cop desapareixés del seu món. Per això, elles van quedar-se de record el seu colleret, més ben dit EL SEU ESTIMAT COLLERET, que l'apreciava molt, perquè li va regalar en Ramon, el seu marit.

Pregunto a la meva àvia per la seva àvia.

La Josefa Rovira és la meva rebesàvia, mai l'he arribat a coneixer. Vivia a Artés, al Bages, on treballava de pagesa. Tenia un marit que es deia Antonio Masó el qual va conèixer des de ben petita. Van tenir dotze fills, alguns més grans i altres de més petits, la meva àvia vivia lluny de la seva àvia, i no es veien mai. Ella no té cap r.ecord, no es coneixien gaire, i a més era època de guerra i cada familia estava a casa seva. A mi m'he hagués agredat coneixer-la, perquè la meva àvia deia que era bona persona...

A manera de preludi

Avui, la meva àvia ha fet 75 anys. Ella sempre ens diu que no vol cap festa ni regañs, diu que no li agrada complir anys perquè es fa gram i ella no vol. Així que, quan vam arribar a Sant Hilari Sacalm vam dinar, i en cap moment és va sentir res de ''feliçitats'', ''té el regal''. És veia contenta.

Va passar una estona, estàvem tots avorrits, mirant la televisió, jugant a cartes... per poc a algú se li va espacapar: felicitats!
Com cada cop de sermana, vam anar a encarregar pollastere per sopar i ella com sempre, després és va posar a llegir.

El dia següent va ser un dia normal, cap veí molestava, i la primera, en llevar-se va ser ella... Després de dinar, li vaig preguntar que m'expliqui com havien estat els seus 75 anys de vida.