La Fina va néixer a Manresa, el 1895. Ella era ben senzilla i normal. Era bastant baixeta, d'un un metre seixanta, els ulls marrons (com tota la meva família) i el cabell blanc com la neu.
Els pares de la meva besàvia Fina es deien Ramon i Maria. Tenia quatre germans. La meva àvia se l'estimava molt, perquè tota la vida havien viscut juntes, a la mateixa casa i la meva mare, també.
El dia que va morir es van entristir molt. La meva mare era petita i no s'ho esperava, que de cop desapareixés del seu món. Per això, elles van quedar-se de record el seu colleret, més ben dit EL SEU ESTIMAT COLLERET, que l'apreciava molt, perquè li va regalar en Ramon, el seu marit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario