HISTÒRIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

L'amor dels meus avis, Pepita i Francesc, va ser quan es van conèixer a Maçanet de la Selva, a la Festa Major del poble. L'avi era el germà més petit dels seus altres germans, i era l'únic que no tenia xicota, i així es va enamorar de la meva àvia, ja que mai no li havia agradat cap noia del seu poble.
Ella no s'hi va fixar, va ser ell, que li va agradar, s'hi va fixar. Va anar fins on era ella. S'hi va apropar i es van anar coneixent. Era una mica tímida, ja que estava amb les seves cosines i no sabien qui era.
Va ser una nit d'agost, amb bastanta calor, el primer dia que es van parlar, Van estar una estona callats, quan en Francesc va començar a parlar que li agradaria ser sabater, que aniria a Sant Hilari Sacalm i així el seu oncle li ensenyaria l'ofici ( i així estaria més aprop d'ella i la veuria més sovint.) 

PREGUNTO A LA MEVA ÀVIA PER LA SEVA MARE.

La Fina va néixer a Manresa, el 1895. Ella era ben senzilla i normal. Era bastant baixeta, d'un un metre seixanta, els ulls marrons (com tota la meva família) i el cabell blanc com la neu.
Els pares de la meva besàvia Fina es deien Ramon i Maria. Tenia quatre germans. La meva àvia se l'estimava molt, perquè tota la vida havien viscut juntes, a la mateixa casa i la meva mare, també. 
El dia que va morir es van entristir molt. La meva mare era petita i no s'ho esperava, que de cop desapareixés del seu món. Per això, elles van quedar-se de record el seu colleret, més ben dit EL SEU ESTIMAT COLLERET, que l'apreciava molt, perquè li va regalar en Ramon, el seu marit.